Com ja va anunciar durant la campanya electoral, Jordi Masquef assumirà les competències en seguretat ciutadana amb la regidoria de Seguretat i Civisme, com a resposta a la principal i primera preocupació dels figuerencs, la inseguretat i l’incivisme. També liderarà Urbanisme, compartida amb Núria Bartrolich, Turisme, Comunicació, Contractació i la regidoria de Figueres 2040 per treballar els projectes estratègics de ciutat.

La 1a Tinent d’Alcalde del govern de Figueres i portaveu del grup municipal serà la número dos de Jordi Masquef, la farmacèutica Carme Martínez, qui liderarà Serveis Urbans, Salut, Gent Gran i Diversitat Funcional.

El 2n Tinent d’Alcalde serà el periodista i actual vicepresident del Consell Comarcal, Josep Maria Bernils, que també serà portaveu adjunt del grup municipal. Bernils assumirà Relacions Institucionals i Ciutadanes, Fons Next Generation, Equipaments Escènics, Memòria Històrica i Cultura Popular.

La 3a Tinent d’Alcalde serà l’exregidora i actual directora de l’Institut Alexandre Deulofeu, Anna Morillas, qui liderarà Educació, Infància i Adolescència, Ocupació i Relacions Transfrontereres.

El 4t Tinent d’Alcalde serà l’economista i actual regidor, Manel Rodríguez, i assumirà l’àrea de Promoció Econòmica, Comerç, Promoció de la Ciutat, Empresa i Emprenedoria, Captació d’Inversions, Figueres Universitària 2030 i Recursos Humans.

La doctora en Història de l’Art i gestora cultural, Mariona Seguranyes, liderarà Cultura, la Casa Natal de Salvador Dalí, Turisme Cultural, compartida amb Turisme amb Jordi Masquef, i Patrimoni. La llicenciada en psicologia infantil i juvenil, Gemma Gironella, estarà al capdavant dels Serveis Socials de la ciutat, el Padró Municipal, Drets Civils i Igualtat. El diplomat en Ciències Empresarials, Ramon Pastoret, assumirà el gruix de competències de Serveis Generals, Economia i Hisenda, Rendes, Tresoreria i Recaptació. L’empresari del sector digital, Albert Alemany, serà l’encarregat de posar al dia l’Ajuntament i l’administració amb les competències d’Informàtica, OMAC, Administració Electrònica, Transparència i Bon Govern, Noves TIC, Estadística i Dades Obertes, i Smart City. L’Enginyera industrial, Núria Bartrolich, assumirà Urbanisme, compartit amb Jordi Masquef, Obres i Activitats, Mobilitat, Habitatge, Sostenibilitat, Medi Ambient, Transició Energètica i Benestar Animal.

L’empresària i actual regidora, Pilar Sánchez, serà la regidora d’Associacionisme, Festes, Fires i Mercats, Barris i Participació, compartides amb Martina Prat. El regidor més jove del nou consistori i estudiant universitari, Pere Montserrat, serà el futur regidor d’Esports i assumirà també Joventut. La llicenciada en Geografia i Història i tècnica especialista cadastral, Martina Prat, assumirà les competències de l’Oficina del Cadastre, Barris, Participació, Centres Cívics i Cooperació. 

Finalment, i complint un dels compromisos adquirits amb els veïns de Vilatenim, Masquef reactivarà el Consell Municipal de Vilatenim i proposarà Mireia Sala com a presidenta per tornar a donar veu i participació a Vilatenim en la presa de decisions. El futur govern de Figueres compta doncs amb un equip renovat, divers i transversal de 13 regidors, 7 dones i 6 homes, amb el regidor més jove del nou consistori (Pere Montserrat, 21 anys) i també el més veterà (Ramon Pastoret, 70 anys). Dels 13 regidors, 8 s’estrenen com a nous regidors, 1 (Anna Morillas) ja va ser regidora de govern del 1999 al 2003, i 4 repeteixen del mandat anterior (Jordi Masquef, Josep Maria Bernils, Manel Rodríguez i Pilar Sánchez).

El nou govern de Jordi Masquef comptarà també amb tres comissionats: el de la Transformació Ferroviària, el de la Formació Professional i Universitària, i el de la Memòria Històrica, que es presentaran en les pròximes setmanes.

Jordi Masquef (Junts per Figueres)

Carme Martínez  (Junts per Figueres)

Josep Maria Bernils  (Junts per Figueres)

Mariona Seguranyes  (Junts per Figueres)

Anna Morillas  (Junts per Figueres)

Manel Rodríguez  (Junts per Figueres)

Gemma Gironella  (Junts per Figueres)

Ramon Pastoret  (Junts per Figueres)

Albert Alemany  (Junts per Figueres)

Núria Bartrolich (Junts per Figueres)

Pilar Sánchez  (Junts per Figueres)

Pere Montserrat  (Junts per Figueres)

Martina Prat (Junts per Figueres)

Pere Casellas (PSC)

Núria Navarro (PSC)

Alfons Martínez (PSC)

Agnès Lladó (ERC)

Jesús Quiroga (ERC)

Jordi Vivo (Vox)

Xavier Colomer (CUP)

Àngela Domènech (PP)

Les matemàtiques tornaran a ser claus en els comicis de diumenge. Com l'any 2019 es presenten 10 candidatures que optaran als 21 regidors en joc. Figueres Futur i Figueres per la República són les novetats al costat d'En Comú Podem que fa quatre anys no es van presentar. Masquef, Lladó, Casellas  i Amelló repeteixen al capdavant dels 4 partits més votats. El PP espera recuperar la presència al consistori.

Un total de 27.588 persones tenen dret a exercir el seu dret a vot a Figures. Hi haurà 36 meses electorals repartides en 17 locals. Es tracta de l'Arxiu Municipal o antiga biblioteca, la Biblioteca Fages de Climent, l'OMAC, el Centre Social del Culubret, el de Juncària Parc Bosc, el del Cendrassos, el de l'Olivar Gran i el del Ralli Sud; el Centre Cívic de la Creu de la Mà i el de la Marca de l'Ham, les escoles Parc de les Aigües, Salvador Dalí, Pallach, Sant Pau i Joaquim Cusí, l'Antic Ajuntament de Vilatenim i el Consell Comarcal.

Amelló ha indicat que CS és l'únic partit que durant aquest mandat “ha parlat clar a la ciutadania i hem estat els únics que hem posat els problemes dels ciutadans sobre la taula, hem plantejat els problemes de seguretat mentre uns altres miren a un altre costat, hem parlat de com de maltractada està la classe mitja i els únics que diem les coses pel seu nom, a la delinqüència, delinqüència, a la degradació dels barris, degradació i a la deixadesa de la ciutat, deixadesa”.

Per aquestes raons l'alcaldable Amelló ha demanat concentrar el vot constitucionalista en Ciutadans, perquè “els electors socialistes quedaran abandonats per Casellas i el constitucionalisme només està representat per CS, perquè els altres partits ni tenen representació ni en tindran en el següent Ajuntament, i els seus liders manquen de credibilitat i coneixement dels problemes dels figuerencs”. Amelló ha remarcat que només Ciutadans ha donat veu al constitucionalisme en aquesta ciutat, “hem estat els únics a parlar castellà en els plens malgrat ens expulsin, assenyalin o persegueixin, hem estat els únics a exigir neutralitat institucional i els únics a plantar cara als excessos del separatisme, som la garantia de la representació constitucional a Figueres”. 

L’alcaldable de Figueres Futur recorda que la ciutat viu abocada des de fa almenys deu anys en una inèrcia negativa i “només ha calgut veure els tres debats electorals que s’han fet aquests dies per comprovar qui ha fet propostes rigoroses, qui aporta un nou estil de fer política i qui és més capaç d’assolir grans consensos a favor de la ciutat”. Arbolí lamenta que “alguns es prenguin aquestes eleccions només com una revenja pel què va passar fa quatre anys” i assegura que “cal trencar aquests blocs partidistes que tant mal ens han fet i ens fan com a ciutat”.

Carles Arbolí també ha reafirmat el compromís dels futurs regidors i regidores de Figueres Futur de renunciar a qualsevol càrrec i sou públic fora de l’Ajuntament de Figueres, tant si estan al govern com a l’oposició. “Acabem la campanya sense que cap altre candidat ni formació política, tot i ser interpel·lats, s’hagi compromès públicament a treballar només per Figueres aquests propers quatre anys, i en la situació d’emergència que està la ciutat això parla per si sol i no cal afegir gaireres més”, ha afegit l’alcaldable de Figueres Futur.

Per la seva banda, la número 2 de la candidatura, Alba Albert, ha fet un balanç molt positiu de les dues setmanes de campanya electoral. “Hem trobat molt desencant amb la manera com s’han fet les coses els últims anys i crec que aportem una nova manera de treballar en la política municipal que ha aconseguit seduir a molta gent”, diu Albert. La número 2 de Figueres Futur està convençuda que els resultats electorals de diumenge “permetran obrir una nova etapa a la ciutat en la que, entre tots, passarem del desencís acumulat els últims deu anys a l’esperança del futur que tenim a tocar”.

Per tot plegat, el PSC de Figueres apel·la al vot perquè “els comicis de diumenge són de triar entre posar els policies que necessita la ciutat o de tenir-ne menys com fa 4 anys. Figueres ha passat dels 63 agents de la Guàrdia Urbana als 85.  També es tracta de triar entre la renovació de l’enllumenat als barris i de l’asfaltatge de més de 100 carrers a deixar de fer-ho com havia passat en els darrers 15 anys. Tampoc en els darrers anys s’havia fet la inversió de 2 milions d’euros amb la renovació de la maquinària de la neteja viària i l’increment de plantilla”.

Tota aquesta tasca avala la gestió de les regidories socialistes en aquest mandat i el propòsit del PSC de Figueres és continuar liderant la ciutat amb molts més àmbits per fer front als reptes i als temes que s’han desencallat, especialment en les infraestructures. Cal abordar el desplegament del POUM després de la seva aprovació; treballar per l’estació intermodal; per la nova avinguda Salvador Dalí i per la futura sortida Figueres Centre de l’AP-7.

Pere Casellas creu que pel 28-M  “entre tots hem decidit avançar i aquest diumenge guanyarem les eleccions, de veritat”.

ERC considera que "el masclisme i la confrontació només són el refugi d'aquells que no tenen propostes ni projecte per Figueres".

Aquesta és la carta que ha fet pública Agnès Lladó:

Aquest matí he fet efectiva la denúncia pel delicte de violència masclista institucional a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Figueres. El motiu ha estat els cartells amb la meva cara que van aparèixer pintats amb la paraula “puta” i, algun, amb un tret al cap. En primer lloc, vull agrair totes les mostres de suport rebudes com la de la consellera d’Igualtat i Feminismes, de les meves companyes alcaldesses, l’escalf de la gent que m’ha contactat personalment, i el suport dels regidors i regidores del consistori.

Escric aquesta carta com a dona i com a alcaldessa i perquè em veig amb l’obligació de denunciar aquests fets. Durant massa anys la violència cap a les dones ha estat normalitzada i acceptada. Al llarg d’aquests 4 anys he sentit infinitat de vegades “això va amb el càrrec”, “no n’hi ha per tant”, “vols dir que cal denunciar?”. Si volem construir una societat més justa i igualitària hem de deixar de normalitzar qualsevol forma de violència, i per aquest motiu, és important que visibilitzem aquestes situacions, que expliquem el que les dones patim.

Aquests dies de campanya han estat durs, he rebut molts insults profundament misògins, directament relacionats amb el fet de ser dona, atacs cap a la meva persona, rumors que han posat en qüestió la dignitat de la meva família, i fins i tot amenaces de mort. Aquests atacs són només un exemple del que he patit aquests quatre anys com a alcaldessa.

Vull deixar clar que aquestes accions de violència política no només m’afecten a mi com a persona, sinó que també representa un atac a totes les dones. Aquesta carta té la intenció de fer una crida a la reflexió col·lectiva. Hem de reconèixer el valor i les aportacions de les dones en la política. Sense la participació activa de les dones, la política no representa la nostra societat. Aportem una perspectiva única, diferent i per tant enriquidora, una sensibilitat i una forma de gestionar més emptàtica que enriqueix el debat públic tractant temes que han quedat oblidats durant massa anys. I no podem deixar que normalitzin la violència institucional i masclista que patim, no podem deixar que ens silencin. Hem de visibilitzar la nostra lluita per una societat sense desigualtat de gènere.

Convido a tothom a unir-se a aquesta crida a la igualtat de gènere i a posar fi a la violència masclista que patim en tots els àmbits. Cal insistir en que no pot quedar en una simple condemna, tots els partits polítics han de contemplar el feminisme en totes les polítiques públiques, en totes les accions de govern.

Només amb la nostra determinació podrem superar aquests obstacles i construir una societat més justa, inclusiva i respectuosa. L’absència de les dones en política és un pas enrere, i per més atacs que patim, no ens rendirem mai. 

Al principi d’aquest mandat, amb el PSC a l’equip de govern, ja  es va rebaixar un 40% el preu de la zona blava i ara es proposa abaixar-la un 10% més, de manera que en 5 anys s’haurà reduït el cost d’aquesta àrea d’estacionament regulat en un 50%. “La mesura és important per afavorir la mobilitat en una ciutat de serveis que necessita gent i d’això se’n beneficiarà tothom: visitants, residents i, per tant, Figueres”, afirma el candidat del PSC.

La primera reunió amb el propietari de l’antiga Sala Edison, Antoni Escudero, per posar fil a l’agulla al projecte comercial serà un altra mesura prioritària. Amb el nou POUM es pot ampliar la superfície del projecte i “ara cal fer-lo realitat”, diu Pere Casellas.

La tercera acció important serà la reforma de Promoció Econòmica i Serveis Socials. Casellas explica que “farem reunions amb el personal per dur a terme la millora d’àrees que no hem gestionat i que requereixen mesures per guanyar en eficàcia”. El PSC aposta per una política de promoció econòmica més enfocada a captar empreses i que disposi d’una borsa de treball més proactiva. Pel que fa als serveis socials, cal fer front al sensellarisme i aprofitar les possibilitats de la borsa d’habitatge social creada en aquest mandat.

Van comptar amb el suport d'Elisenda Paluzié i Hernàndez, economista, expresidenta de l’Assemblea (ANC) i ponent de la Conferència Nacional del Moviment Civil; Antoni Strubell i Trueta, filòleg, escriptor, Creu de Sant Jordi i exdiputat al Parlament de Catalunya; Anna Arqué i Solsona, impulsora de les consultes populars 2009-2011 i responsable de l’estratègia de comunicació i acció internacional. Impulsora, també, de Primàries Catalunya de la que va ser portaveu a Barcelona i portaveu nacional i, finalment, Pep Rovira i Miret, portaveu nacional i representant electoral de Primàries Catalunya.

L’esdeveniment es va complementar amb audiovisuals com el del projecte documental i periodístic “La revolta de les urnes”, el videoclip
“Anem tirant” del cantautor barceloní Tino del Pozo, així com un vídeo de diverses propostes realitzades per diferents candidats i candidates.

Henar Galán va ser la responsable de recitar el poema “Us reconeixerem sempre” d’Eduard Casas (promotor i coordinador delcol·lectiu Poetes i Músics per la República) i un altre de propi.

L’acte, emotiu, reivindicatiu i molt respectuós, el va tancar el cantautor Josep Tero.

Amb l'expert en noves tecnologies, Albert Alemany, Masquef vol apostar per l'administració electrònica, la millora de la comunicació entre l'Ajuntament i els figuerencs, la transparència, l'accés a la informació pública i el bon govern. 

Masquef també reivindica l'atenció presencial sense cita prèvia, especialment a les persones grans que necessiten ser ateses "en persona i per persones".