Un projecte del CSS Bernat Jaume redueix les caigudes el 66% i la prescripció de benzodiacepines el 46%

2018-09-06 11:00

El projecte de pràctica clínica “Integració de la unitat de psicogeriatria en una unitat sociosanitària de llarga estada convencional” ha obtingut molt bons resultats. En un any ha reduït les caigudes el 66%, i el consum de benzodiacepines el 46%. També el 40% dels pacients han millorat la seva capacitat funcional durant l’ingrés i el 55% l’han mantinguda.

Els resultats del projecte estan relacionats entre si. El fet que els pacients amb deteriorament cognitiu disposin de més espai de mobilitat ha reduït el nivell de confusió i ha permès millorar el to muscular, de manera que s’han produït menys caigudes. Al mateix temps, el fet que els pacients disposin de més espai també ha provocat que hi hagi menys agitació, que ha comportat una reducció de la prescripció de psicofàrmacs, que està demostrat científicament que afavoreixen les caigudes. En la majoria de casos, també, s’ha mantingut i millorat el nivell d’autonomia funcional dels pacients.

Atenció Centrada en la Persona
L’estudi ha estat liderat per la cap de servei del Centre Sociosanitari Bernat Jaume, la doctora Esther Celda, i ha comptat amb la implicació dels professionals del servei. Parteix del model d’Atenció Centrada en la Persona i del Model Enriquit de la Demència que han demostrat en diferents països europeus la seva eficàcia en la millora de la qualitat de vida dels pacients. Aquests models no només tenen en compte l’estat neurològic, físic i de salut del pacient; sinó que també hi són clau la biografia, la personalitat, els valors i preferències i l’entorn.

Un entorn més favorable
Celda explica que “moltes vegades les alteracions de conducta de les persones que pateixen demència són una forma de comunicació o l’expressió d’un malestar” i amb aquest projecte “hem creat un entorn més favorable, on es poden relacionar amb els altres usuaris”. Perquè “resoldre el problema conductual no passa per l’aïllament del pacient, de fet ara la tendència és cap a la normalització”. Històricament, quan aquestes malalties tenien una esperança de vida de 3 o 4 anys i no es coneixia tant la malaltia, les unitats de psicogeriatria tancades tenien sentit. “Avui, que l’esperança de vida pot ser de 10 anys o més, cal fer-ho d’una altra manera”.

El projecte ha eliminat les barreres de la Unitat de Psicogeriatria i ha permès que aquests pacients compartissin l’espai amb els de la Unitat de Llarga Estada. L’àrea de moviment resultant han estat tots els espais comuns de la tercera planta del sociosanitari, amb capacitat per a 40 usuaris. D’altra banda, també ha potenciat una comunicació positiva, orientada a no alterar el pacient en moments de confusió, per reconduir els episodis d’alteració psicològica i de la conducta, amb explicacions tranquil·litzadores, simplificació del llenguatge i comunicació no verbal, entre d’altres.

Com s’ha fet?
Per fer realitat el projecte s’han dut a terme un seguit d’accions, com sistemes de protecció dels carros de cures i de medicació o la instal·lació de mesures de seguretat a la porta principal i a l’entrada de la planta.

S’han creat espais polivalents i programat activitats diverses i flexibles que treballen totes les dimensions de les persones. Els tallers es realitzen en funció de les característiques i de les preferències dels usuaris, de manera que tots hi poden participar, independentment de la unitat a què pertanyin. S’ha incorporat un expert per a fer activitats de musicoteràpia. I a la part més lúdica hi han participat joves voluntaris de 4art d’ESO del programa de Caritas “Apadrina un avi”; amb activitats com pintura, conversa i jocs de taula.

El fet que pacients amb deteriorament cognitiu s’hagin relacionat amb d’altres que no en tenen ha estat beneficiós per a tots. Les activitats compartides han permès que pacients amb objectius terapèutics diferents, treballin habilitats diferents. Per exemple, en el grup de psicomotricitat, “hi ha pacients que en un mateix exercici treballen la mobilitat i la percepció de l’esquema corporal; mentre que d’altres, per imitació dels moviments dels seus companys, treballen la mobilitat i l’atenció”.

La clau, els professionals
D’altra banda, per implementar aquest model integrador d’inclusió “els professionals han estat clau”, destaca Celda. “S’han implicat molt en el projecte i han participat activament en el seu desenvolupament. A més, els membres de l’equip de la Unitat de Llarga Estada han realitzat una formació específica en deteriorament cognitiu i demència. I un metge, una infermera, una treballadora social i una auxiliar de clínica de la unitat s’han format en Atenció Centrada en la Persona, per introduir aquestes tècniques en el treball diari amb la resta de professionals.

En aquest sentit, els equips també han adoptat un model de treball de valoració multidimensional que avalua les àrees clínica, funcional, mental i social, així com els valors, les preferències, les voluntats i la història de vida.

El risc
Posar en marxa aquest programa tenia un risc, la possibilitat de “provocar molèsties a usuaris i familiars de la Unitat de Llarga Estada”. Per això, un dels indicadors de l’estudi ha observat si es presentaven queixes per aquest motiu a la Unitat d’Atenció al Ciutadà, que no n’ha rebuda cap.

1.100 professionals, 422 comunicacions
El 60 Congreso Nacional de la Sociedad Española de Geriatría y Gerontología ha distingit en l’àrea de ciències socials i del comportament el projecte d’Esther Celda com a millor comunicació oral. Un congrés celebrat del 13 al 15 de juny a Las Palmas de Gran Canaria, amb el lema “Com intervenir davant dels reptes de l’envelliment”, en què hi varen assistir 1.100 professionals i al qual es varen presentar 422 comunicacions. 

Lloc de cerca