Un projecte d’adaptació al canvi climàtic on participa el GALP Costa Brava i coordinat per ARCA rep 3 milions d’euros

El projecte “Adaptació al canvi climàtic dels sectors agroramader, forestal, pesquer i turístic a Catalunya” de l’Associació d’Iniciatives Rurals i Marítimes de Catalunya (ARCA) en el marc del projecte Life eCOadapt50 de la Unió Europea, ha rebut la subvenció de 3.013.647,20 euros per part del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya amb fons del Fons Climàtic de Catalunya pels anys 2024-2030. 

Es tracta d’un suport econòmic que ajudarà a complementar i portar a terme accions d’adaptació, sol·licitat per ARCA i que es distribueix entre aquesta i 9 Grups d’Acció Local (GAL) i un Grup d’Acció Local Pesquer (GALP) que hi participen, per poder completar el projecte. 

El canvi climàtic ja és present i els seus efectes, també. Per això, s’ha vist necessari traduir tot el coneixement adquirit i les evidències observades en acció. D’aquesta necessitat en sorgeix aquesta iniciativa que s’emmarca dins el LIFE eCOadapt50 i té l’objectiu de crear consciència i impulsar l’adaptació al canvi climàtic dels sectors agroramader, forestal, pesquer i turístic amb la participació dels actors locals. Es tracta de sectors econòmics clau dels municipis rurals i són dels que es poden veure més afectats pel canvi climàtic.
A través d’aquest projecte ja s’està realitzant la implementació de plans d’acció en set territoris dinamitzats pels GAL, un d’ells la Costa Brava. Per poder-ho fer, en cadascuna d’aquestes zones s’ha creat una taula de governança (coneguda com a living lab), que es tracta d’un espai de presa de decisions, per a la implementació i seguiment dels plans d’acció.

Serà entre el 2024 i 2030 -anys que engloba la subvenció- quan es vagi implementant en aquests territoris les accions que seran demostratives del projecte LIFE eCOadapt 50 i altres accions complementàries, i els resultats es transferiran a altres territoris perquè ho puguin replicar. 

Els perceptors d’aquesta subvenció són, a més del Consorci Leader Pirineu Occidental i d’ARCA, l’Associació Grup d’Acció Local Pesquer Costa Brava; l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la zona Nord-Oriental de Catalunya (ADRINOC); l’Associació Leader de Ponent, l’Associació per la Gestió del Programa Leader Ripollès Ges Bisaura, l’Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central, el Consorci Leader Pirineu Occidental, el Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp, el Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central, el Consorci GAL Alt Urgell-Cerdanya i el Consorci Grup d’Acció Local Noguera - Segrià Nord. 

Al 2024 el GALP Costa Brava ha executat quatre accions destinades a l’adaptació al canvi climàtic, validades al Living Lab celebrat el 10 d’abril de 2024 a l’espai del Maram a l’Escala. 

1. Punt Blau, implementat a les 8 Confraries de Pescadors de la Costa Brava (Llançà, El Port de la Selva, Cadaqués, Roses, l’Escala, l’Estartit, Palamós i Sant Feliu de Guíxols) amb l’objectiu de millorar la gestió hídrica i reduir l’impacte ambiental. Els resultats han estat:
Eliminació d’envasos d’un sol ús: Mitjançant la distribució d’ampolles tèrmiques personalitzades i la instal·lació de punts d’aigua purificada. 
Conscienciació i sensibilització: Disseny i instal·lació d’infografies per promoure les bones pràctiques en la gestió hídrica i l’ús sostenible de l’aigua. S’ha realitzat una formació a tot el personal de cada Confraria, perquè tinguin el coneixement necessari per contribuir a la preservació dels recursos hídrics i el maneig dels nous aparells. 
Pla de millores a mig i llarg termini: Desenvolupament d’un full de ruta per optimitzar encara més la gestió hídrica en els pròxims 3-5 anys. 

2. Dessaladores portàtils a bord. S’ha instal·lat un sistema d'osmosi inversa aigua de mar a dues embarcacions: Mandorri i Medan. Els tripulants i armadors valoren positivament les dessaladores. El testimoni de l’armador del MEDAN destaca: "la fem servir 5 dies a la setmana i funciona entre 3 i 4 hores al dia. L’aigua la fem servir sobretot per beure i també per netejar. Quan estem a mar obert l’engeguem i al cap de 3/4 h l’apaguem. Estem molt contents amb el seu funcionament i el profit que en traguem, així com amb l’estalvi que ens proporciona, tant mediambientalment com econòmicament”. També fa esment de l’avantatge de la reducció d’aigua d’altres fonts, en cas d’episodis de sequera. Aquest projecte ha contribuït a reduir la dependència de l’aigua embotellada, disminuint els residus plàstics que habitualment acaben en els mars afectant els ecosistemes marins i afavorint un consum més sostenible.  

3. Projecte pilot de control de proliferacions d’algues filamentoses a la zona de l’Estartit. En els últims anys, s'ha observat una proliferació d'algues filamentoses a les Illes Medes i altres punts del Mediterrani, que recobreixen els fons marins i afecten espècies d'animals i plantes. Aquestes algues, conegudes com a llepó, són principalment algues brunes com Acinetospora crinita i Chrysonephos lewisii. Generalment, proliferen a principis de primavera, quan la temperatura de l'aigua puja i els temporals de vent i mar són menys freqüents. D’una banda els resultats mostren com la qualitat de l’aigua està influenciada pels contaminants que arriben al mar a través del riu Ter, un punt clau per entendre l’impacte de les activitats terrestres sobre els ecosistemes marins. Tot i així, no s’ha pogut establir una relació directa entre la proliferació de les algues filamentoses i la qualitat de l’aigua. 

D’altra banda, s’ha implementat amb èxit la iniciativa de ciència ciutadana amb la col·laboració dels centres de busseig. Gràcies a aquesta, s’ha elaborat un primer mapa de l’àrea d’estudi que identifica els punts amb més presència i abundància d’algues filamentoses.  
Per contra, un dels objectius inicials, que era conèixer si aquesta proliferació d’algues afecta la pesca artesanal de la zona, no s’ha pogut assolir per la manca de dades. Això evidencia la importància de recollir-ne més en futurs estudis per poder abordar aquesta qüestió amb més detall. 

Malgrat les dificultats, l’estudi ha aportat resultats rellevants i ha establert una base per a futures investigacions. A més, ha permès implicar la comunitat local en la recerca, un aspecte clau per avançar en la gestió i conservació dels ecosistemes marins en un context d’increment dels impactes del canvi climàtic. 

4. Registre de dades i accions de divulgació. Amb l’objectiu de garantir la continuïtat de les dades que proporciona Josep Pascual, meteoròleg i observador de l'Estartit, conegut per les seves detallades observacions meteorològiques i oceanogràfiques, s’ha adquirit un sensor més precís.

El sensor CTD48M mesura la conductivitat, la temperatura i la pressió de l'aigua fins a una profunditat de 6000 metres.