La depuradora de Palau-saverdera impulsa un projecte pioner per afavorir la biodiversitat reforçant les poblacions d'amfibis i preservant l'únic nenúfar autòcton de Catalunya

2019-07-19 14:00

El Consorci de la Costa Brava (CCB) de la Diputació de Girona lidera un projecte pioner per afavorir la biodiversitat a l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) de Palau-saverdera. L’objectiu és potenciar les funcions ecològiques de la infraestructura de manera compatible amb la gestió operativa de la planta. En el marc d’aquesta actuació, s’ha naturalitzat una llacuna que actualment ja acull una de les poblacions reproductores més grans de granota verda del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, i també s’ha creat una bassa auxiliar per multiplicar els exemplars de gripau d’esperons i de tritó verd a l’Alt Empordà, que estan en perill d’extinció. En aquest mateix espai, es potenciarà la preservació de l’únic nenúfar autòcton de Catalunya. D’aquesta manera, es reforça la multifuncionalitat de la planta: d’una banda, com a estació de tractament d’aigües residuals i, de l’altra, com a infraestructura verda que afavoreix la biodiversitat, els serveis ecosistèmics i l’educació ambiental. El president de la Diputació i del Consorci de la Costa Brava, Miquel Noguer, ha visitat avui la depuradora de Palau-saverdera i ha recordat la llarga trajectòria del Consorci, del quan ha destacat que «des que es va crear fa quaranta-vuit anys sempre s’ha caracteritzat per l’impuls de projectes pioners en benefici de les comarques gironines». El CCB és un ens públic integrat per la Diputació de Girona i vint-i-set municipis del litoral gironí, i gestiona el cicle i l’abastament de l’aigua en alta ―captació, transport i potabilització― per subministrar-la a més d'un milió d'usuaris, tant consorciats com d’altres que no ho són, en col·laboració amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) de la Generalitat de Catalunya.

Els últims anys, als aiguamolls de l’Empordà i a gairebé a tota la plana de l’Alt Empordà s’han extingit diverses espècies d’amfibis, com el tòtill, el tritó palmat, el tritó verd i el gripau d’esperons (Pelobates cultripes), que està en una situació molt vulnerable arreu del país, amb només sis poblacions reproductores aproximadament (algunes de les quals, a l’Albera). Per això, s’han endegat diferents programes de reintroducció a Catalunya.

La regressió també afecta espècies resistents i abans molt abundants, com és el cas de la granota verda.

Un 60 % d’espècies d’amfibis estan amenaçades

De fet, però, la situació de vulnerabilitat no afecta només els amfibis a l’Alt Empordà, sinó que és un problema global. Segons la Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes (IPBES), un 60 % d’espècies d’amfibis estan amenaçades. I els motius són:

· l’alteració i destrucció dels seus hàbitats pels canvis en els usos del sòl;
· la dessecació per sobreexplotació de torrents i aqüífers;
· la disminució de la humitat ambiental i dels hàbitats efímers a causa del canvi climàtic;
· la introducció d’espècies exòtiques invasores;
· la pèrdua de qualitat dels hàbitats terrestres i aquàtics per la contaminació (plaguicides, detergents, efluents amb càrrega orgànica d’origen urbà o ramader, etc.);
· la fragmentació o aïllament de les poblacions (pels motius anteriors);
·  l’abundància de carreteres i la mortalitat causada pels atropellaments;
· les malalties emergents d’origen víric i fúngic (la més letal i coneguda de les quals és la quitridiomicosi), que provoquen extincions massives de poblacions i espècies d’amfibis. Als mateixos aiguamolls de l’Empordà, el 2016 es va detectar aquest fong, tot i que de moment no hi ha provocat cap episodi de mortalitat massiva.

Uns bioindicadors excel·lents

La situació de risc dels amfibis també té una incidència directa en el medi ambient, pel fet que aquestes espècies són bioindicadores. És a dir, l’estat de les seves poblacions és indicatiu de la qualitat de l’entorn on viuen. I ho són tant del medi aquàtic com terrestre per la seva condició dual (totalment aquàtica quan és larva i terrestre i higròfila quan és adulta). La característica més important que converteix els amfibis en bioindicadors és la seva pell, molt permeable a contaminants dissolts a l’aigua, la pluja àcida o les radiacions solars (sobretot la ultraviolada).
Connectivitat ecològica amb els aiguamolls

Atès el context exposat i la voluntat d’afavorir la biodiversitat de la fauna i flora silvestres, el Consorci de la Costa Brava ha impulsat la naturalització de la planta de tractament d’aigües residuals de Palau-saverdera. A l’hora d’endegar el projecte, també ha valorat la immillorable connectivitat ecològica de la instal·lació amb el Parc Natural dels Aiguamolls, així com el gran potencial de la llacuna per al refugi i la reproducció de diferents espècies d’amfibis. De fet, aquests dos factors i la distribució biogeogràfica de Catalunya l’han convertit en un punt estratègic per a la reintroducció, reproducció i expansió del gripau d’esperons. També beneficiarà moltes espècies que contribueixen al control natural de plagues i a la pol·linització dels cultius. Les actuacions que s’hi faran són:

· Adequació de la llacuna per a amfibis, amb un marge d’herbes i rampes que permeten l’accés i sortida de l’aigua d’aquests animals i també d’aus i mamífers que hi puguin caure accidentalment. A més de ser un hàbitat magnífic per a la granota verda, la llacuna té molt potencial per al refugi i reproducció d’altres amfibis. En concret, és una llacuna d’afinament, per on passa l'aigua depurada i se’n millora la qualitat gràcies als processos físics, químics i biològics que s'hi produeixen.

· Creació d’una bassa auxiliar per a la reintroducció d’espècies d’amfibis amenaçades. Serveix de primer punt d’alliberament per controlar-ne la població i evitar que altres espècies les depredin quan són larves. La nova bassa d’amfibis de l’EDAR de Palau-saverdera actua com una bassa auxiliar, temporal i complementària a la llacuna ja existent, i ja s’hi han començat a alliberar larves procedents d’espais propers en risc imminent de dessecació. Posteriorment, se’n farà un seguiment per comprovar-ne l’evolució. Les basses i tolls temporers mediterranis són hàbitats d’interès comunitari (HIC) que la Unió Europea considera d’actuació prioritària. A la plana de l’Alt Empordà, n’hi ha pocs i tenen molt valor a causa del context en què se situen i perquè en corre perill la conservació.


·  Gestió ecològica de les zones verdes. A la zona enjardinada de les instal·lacions, es prioritza l’ús d’espècies vegetals autòctones i s’evita l’ús de fitosanitaris. També s’aplica una gestió diferenciada de les zones de gespa, de manera que algunes àrees se seguen menys sovint perquè evolucionin cap a prats o herbassars. Així, hi ha més diversitat vegetal i s’afavoreix que hi floreixin moltes espècies, fet que beneficia els pol·linitzadors i altres insectes. Tot plegat, afavoreix la cadena tròfica.


· Creació de microhàbitats de rocalla i troncs d’arbre que s’utilitzen com a espais  d’alimentació, cria i refugi per a insectes, rèptils, amfibis, petits mamífers i ocells, que ponen els ous entre les pedres.


· Introducció del nenúfar blanc (Nymphaea alba). És l’únic nenúfar autòcton de Catalunya. Actualment només n’hi ha  poblacions aïllades a uns quants punts del país. Se suposa que els nenúfars introduïts a la llacuna tenen l’origen en una població silvestre autòctona de l’estany de Castelló d’Empúries i Palau-saverdera, segons cita el botànic Estanislau Vayreda. La incorporació d’aquesta espècie a la llacuna ha estat gràcies a la tasca de Ramon Ribas, de Serra de Daró, el naturalista Jordi Sargatal i el Viver Tres Turons.

​En la seva visita a la depuradora de Palau-saverdera, Miquel Noguer ha estat acompanyat per l’alcaldessa del municipi, Isabel Maria Cortada; el fins ara president delegat del Consorci de la Costa Brava, Jordi Soler, i el naturalista Jordi Sargatal. El president ha introduït personalment alguns exemplars d’amfibis a la nova bassa i ha recordat que l’ens local de l’aigua ha estat històricament capdavanter en molts aspectes. «El Consorci de la Costa Brava és pioner des dels seu origen, l’any 1971, quan va sorgir com a iniciativa de la Diputació de Girona i de vint-i-set municipis litorals per oferir un servei mancomunat del sanejament de l’aigua. En aquell moment, va sorgir com una necessitat davant l’auge del turisme i, amb l’evolució de la societat, hi han guanyat pes altres aspectes, com ara la sensibilitat mediambiental. De fet, el Consorci ha esdevingut paradigmàtic en la creació d’organismes vinculats a la gestió de l’aigua, com ara la Junta de Sanejament i més endavant l’ACA. Avui dia, gairebé cinquanta anys després del seu naixement, integren el CCB els 27 mateixos municipis i la Diputació, i dona servei a més d’un milió d’usuaris», ha recordat el president.

El president de la Diputació també ha aprofitat l’ocasió per agrair la tasca de Jordi Soler com a president delegat del CCB durant els últims anys. Arran de les darreres eleccions municipals, la presidència de l’ens ha passat a dependre exclusivament de Miquel Noguer, en qualitat de president nat del CCB.

Primera sessió de la Taula del Ter

Justament també en relació amb la gestió del cicle de l’aigua, Miquel Noguer participarà aquesta tarda a la primera sessió de la Taula del Ter, que presidirà el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, a l’edifici de la Generalitat a Girona. Precisament, el 2 d’agost farà dos anys de l’adopció de l’acord per millorar la qualitat hidromorfològica del riu Ter, garantir-ne un cabal ambiental i reduir la transferència d’aigua cap a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. 

Lloc de cerca