El TSJC anul·la l’acord del Govern de la Generalitat que aprovava la determinació de les Zones de Desenvolupament Prioritari de parcs eòlics

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, arran d’un segon recurs contenciós presentat per l’Ajuntament de Figueres, ha anul·lat l’acord de la Generalitat de Catalunya (GOV/108/2010, d’1 de juny) pel qual s’aprovava la determinació de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) de parcs eòlics a la comarca de l’Alt Empordà.

El tribunal ha pres aquesta decisió en considerar que l’acord no respectava l’avaluació ambiental estratègica de la normativa comunitària del Parlament Europeu i del Consell, la qual fa referència a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient. El TSJC també manifesta que la proposta infringia la legislació estatal, a més de la pròpia legislació autonòmica d’avaluació ambiental de plans i programes.

Amb posterioritat a l’acord del Govern de data 1 de juny de 2010, un nou acord del mateix Govern de data 20 de novembre, va aprovar de nou el pla de determinació de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) de parcs eòlics, que preveu que la Zona de Desenvolupament Prioritari I Alt Empordà haurà de ser objecte, al seu moment, d’una resolució ambiental individualitzada específica, essent així que en el tràmit d’informació pública seguit en el procediment d’elaboració de la norma, es va posar de manifest la necessitat d’aprofundir en l’anàlisi del conjunt d’al·legacions presentades en relació a la Zona de Desenvolupament Prioritari I, Alt Empordà.

Recordar que l’Ajuntament de Figueres, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà i el Consell d’Iniciatives Locals pel Medi Ambient de les Comarques de Girona (CILMA) van encarregar a l’Institut Cerdà un estudi per l’ordenació i integració dels parcs eòlics a l’Alt Empordà, redactat el 2010. Un document d’abast comarcal en què es proposava la implantació de l’ordenació eòlica tenint en compte la matriu territorial i que a grans trets proposava que el millor emplaçament per minimitzar l’impacte visual, i en el medi, era col·locar els parcs eòlics al llarg del corredor d’infraestructures del TAV, la NII i l’AP7. Proposta que es va aprovar al Consell d´alcaldes de l´Alt Empordà i que, al contrari que l’ordenació de la Generalitat, no causava un impacte paisatgístic a la carena de l’Albera i que fins i tot podria donar més MW d’energia (entre 195 i 265 la proposta del territori pels 200 que preveu la Generalitat).

L’Ajuntament de Figueres va presentar el contenciós després que el govern català desestimés el recurs de reposició interposat contra l’acord i que s’esgotessin totes les vies administratives per aturar-lo. La normativa declarada nul·la per la sentència del TSJC també eliminava la possibilitat que la subzona 21 proposada permetés que Figueres, en coherència amb la signatura del Pacte d’Alcaldes pogués apostar pel desenvolupament d’energia eòlica al municipi.

L’alcaldessa de Figueres, Marta Felip, declara que “reafirmem el compromís de la ciutat de Figueres en el desenvolupament de les energies renovables entre les quals es troba l’energia eòlica, però sempre que estiguin situades en llocs adequats i sense impacte ambiental. Per això el 2010 vam encapçalar aquest procés de redacció d’un pla per ordenar la implantació de parcs eòlics a la comarca de l’Alt Empordà. Un pla que es va redactar amb el màxim consens dels ajuntaments, el CCAE, i el CILMA, de la societat civil i les entitats ambientalistes de la comarca.

En el seu moment va ser molt sorprenent que en un tema tan sensible com la implantació de parcs eòlics, la Generalitat de Catalunya no tingués en compte el pla redactat pel territori. Esperem que ara, després d’aquesta sentència, la nova proposta de planificació de la Zona de Desenvolupament Prioritari de l’Alt Empordà es basi en el treball fet des del territori de la mà de tots els municipis, el CCAE, i el CILMA”.