El Consell Comarcal informa de l'expedient de declaració de Bé Cultural d'Interès Local de les barraques de pedra seca

Representants institucionals i tècnics del Consell Comarcal de l'Alt Empordà es van reunir la setmana passada, al Centre Social de Llers, amb propietaris, representants municipals i d'entitats així com amb altres persones interessades, per tal d'informar sobre l'expedient relatiu a la declaració de BCIL (Bé Cultural d'Interès Local) de les barraques de pedra seca dels municipis d'Avinyonet de Puigventós, Biure, Llers, Pont de Molins i Vilanant. Aquest expedient es troba, actualment, en període d'informació pública.

La trobada, que es va fer a petició de l'Ajuntament de Llers, va servir per explicar les característiques de la declaració i les implicacions que això tindrà en els propietaris d'aquestes construccions. Davant d'una trentena de persones, els tècnics del Consell Comarcal també van respondre a les preguntes i inquietuds expressades pels assistents. Durant la reunió es va palesar la voluntat de la majoria dels propietaris dels terrenys on se situen aquestes barraques per protegir-les, sempre i quan les entitats que l'any passat van promoure aquesta declaració es comprometin en el seu manteniment ja que la gran majoria es troben situades en zones ermes i de difícil accés.

Les barraques de pedra seca són uns elements d'arquitectura rural molt esteses arreu de la Mediterrània i de Catalunya. Avui ja no se'n construeixen i les que es conserven es deterioren amb el pas del temps si no es conserven. La majoria són d'una tècnica de construcció molt senzilla, enfilades de pedra una contra l'altra sense argamassa que els uneixi. El seu ús era per aixoplugar persones o animals o bé per guardar les eines de treball del camp o del bosc. Totes elles són de planta circular, cobertes amb falsa cúpula i amb la porta d'entrada com a única obertura.

En els municipis d'Avinyonet de Puigventós, Biure, Llers, Pont de Molins i Vilanant les barraques són de planta generalment circular i el seu diàmetre és proporcional a la seva alçada per poder equilibrar-se la construcció i no desafiar la llei de la gravetat. La matèria lítica de què estan construïdes és majoritàriament de calcària. Segons la documentació existent, la majoria d'elles van ser construïdes entre els segles XVIII i XX.

L'any passat, un grup d'associacions i entitats vinculades a la salvaguarda del territori i del patrimoni arquitectònic, històric i cultural de l'Alt Empordà, van demanar al Consell Comarcal que, per ser-ne l'administració competent i d'acord amb la legislació vigent, incoés el corresponent expedient per a la declaració de BCIL d'una bona part de les barraques existents en els esmentats termes municipals. La declaració comporta la salvaguarda, conservació, manteniment i preservació d'aquestes construccions.