Conferències dedicades a 'La Madona de Portlligat'

La Fundació Dalí inicia dimecres vinent un cicle de conferències entorn a l’exposició La Madona de Portlligat. Una explosió onírica. El cicle té com objectiu contextualitzar la peça i aprofundir en la seva dimensió artística, simbòlica, històrica i cultural. Les sessions permetran redimensionar La Madona de Portlligat, obrint camins per entendre-la des de múltiples perspectives —la història de l’art, la ciència, la figura de Gala, entre d’altres— i reforçar el museu com a centre de pensament, viu i dinàmic on es generen experiències culturals que van més enllà de la col·lecció.

La Madona de Portlligat. Una explosió onírica
Dimecres 8 d’octubre a les 19:15h a càrrec de Clàudia Galli i Maria Carreras, del Centre d’Estudis Dalinians.
Conferència inaugural a càrrec de les coordinadores de l’exposició La Madona de Portlligat: una explosió onírica, on es farà un apropament a l’obra i a la mateixa concepció de l’exposició temporal. Es parlarà sobre el context creatiu de l’artista, i de la cronologia i les exposicions en les que ha participat l’obra. També, sobre les fotografies que reflecteixen els viatges d’aquesta obra, especialment aquelles preses a la Carstairs Gallery de Nova York l’any 1950.

El debat del realisme: una falsa polèmica?
Dimecres 22 d’octubre a les 19:15h a càrrec d’Àlex Mitrani
Salvador Dalí va plantejar amb la seva obra i les seves declaracions una relació sovint conflictiva i de rivalitat entre realisme i pintura moderna. El seu posicionament té a veure amb els debats i els llocs comuns sobre l’art d’avantguarda i el realisme pictòric. A partir del posicionament complex, contradictori i provocador de Dalí, podem fer una repàs sobre la genealogia, la definició i el paper del realisme en l’art modern.

Les madones del Renaixement italià i la Madona de Portlligat
Dimecres 5 de novembre a les 19:15h a càrrec d’Eva March.
L’art renaixentista, amb especial atenció a figures com Rafael, van marcar profundament l’imaginari de Salvador Dalí. A partir d’aquest context històric i iconogràfic, la conferència aborda la manera com La Madona de Portlligat dialoga amb la tradició, reelaborant-la a través del llenguatge personal i innovador de Dalí. També es posarà de relleu el moment històric de la seva presentació pública a Espanya, el 1952, en la Biennal Hispanoamericana, i el significat que va adquirir en aquell context cultural i polític. La reflexió final obrirà el debat sobre la fascinació constant per la figura mariana i la seva repercussió no només en l’art, sinó també en la societat i la cultura popular de mitjan s. XX.

La vida secreta de Gala Salvador Dalí
Dimecres 19 de novembre a les 19:15h a càrrec d’Estrella De Diego.
S’oferirà una mirada renovada sobre la figura de Gala, reivindicant-la com a creadora i intel·lectual més enllà del tòpic de musa de Dalí. Prenent com a punt de partida l’exposició Gala Salvador Dalí. Una habitació pròpia a Púbol (MNAC, 2018), que va comissariar, De Diego aprofundirà en el paper central que Gala va tenir en la configuració del projecte dalinià i en la manera com va construir la seva pròpia identitat dins les avantguardes. La sessió aportarà claus per comprendre millor la relació entre imatge pública, creació compartida i autonomia personal, i dimensionarà la vigència d’una figura fonamental del s. XX.

Quan l’àtom es fa art: Dalí, física nuclear i somnis fragmentats
Dijous 27 de novembre a les 19:15h a càrrec de Jordi Díaz-Marcos
S’explora com Dalí va transformar la revolució científica del seu temps en matèria pictòrica i simbòlica. El període “místico-nuclear” coincideix amb l’era de les grans descobertes atòmiques i les seves ombres: de la fascinació per la bellesa invisible de la matèria a la devastació de les explosions nuclears. A partir de La Madona i altres obres clau, veurem com Dalí dialoga amb la física quàntica i amb l’imaginari atòmic, i com les partícules, les forces invisibles i la fragmentació del món esdevenen metàfora de l’art, la religió i el somni. Una mirada que mostra fins quin punt ciència i art comparteixen llenguatges, preguntes i visions de l’infinit.