Un concert a La Cate recordarà Mauné i els seus Dinàmics el 17 de desembre

El dissabte 17 de desembre tindrà lloc a Figueres un concert per a celebrar els 50 anys del mític conjunt figuerenc Mauné i els seus Dinàmics. Serà a La Cate, a dos quarts de vuit del vespre, i a benefici de la Marató de TV3. Les entrades, a 5 euros, ja són a la venda a Discos Quim de la plaça de l'Ajuntament.

Segons relata el periodista Sebastià Roig, Florenci Mauné i Marimont (Figueres, 1925-1995) va revolucionar el món sardanista, a mitjans dels anys seixanta, tocant adaptacions rockeres de peces d'Enric Morera i Pep Ventura. Mentre els Beatles incorporaven el sitar a melodies psicodèliques, Mauné i els seus dinàmics van fer el mateix amb la tenora. L'experiment seria anterior a l'aparició de la Companyia Elèctrica Dharma.

El pas dels anys ha permès redescobrir i valorar l'obra d'aquest conjunt empordanès de música moderna. El director teatral Xavier Albertí va incloure la seva versió de L'emigrant dins l'espectacle Al cel (un oratori per a Jacint Verdaguer), de Narcís Comadira, estrenat al Teatre Lliure l'any 2009.

Mauné va crear el conjunt el 1965 –que primer es deia Mauné y sus Dinamik's–. Ell hi tocava el piano i la claviolina elèctrica acompanyat de Joan Puig i Fornis (cantant, saxo, clarinet, tenora i guitarra elèctrica), Josep Joli i Blanch (Baix i violí), Eduard Pomés (Saxo, clarinet i violí) i Antoni Gadea i Reduan (bateria).

Per donar a conèixer el grup, Mauné va encarregar pòsters i cartells publicitaris al dissenyador Eduard Bartolí i al fotògraf Josep Sala. Algun d'aquests treballs serviria per il·lustrar un dels dos singles publicats amb la discogràfica Sandiego, de Girona. En aquests discos, els Dinàmics hi interpretaven temes ballables, en castellà, a ritme de bolero, txà-txà-txà o twist. Les gravacions incloïen dues peces originals de Mauné: Página en blanco i Cadaqués.

Els Dinàmics també van gravar dos singles amb Edigsa (1966-1967). En els discos, sota la denominació Tenora 66, la banda arrencava les sardanes de les places majors i les traslladava a les sales de ball, convertides en descàrregues de ritme vitamínic, seguint el model dels hits instrumentals de Booker T & the M.G.s, The Surfaris o The Ventures.

Els sectors més tradicionals del sardanisme van arronsar el nas davant d'aquests experiments. Tot això d'hibridar tenores amb un baix, una guitarra, una bateria i uns teclats els semblava un sacrilegi.

Mauné i els seus dinàmics van continuar fent bolos sense problemes, fins a la nit del 22 al 23 d'agost de 1970. Aquella nit, a la sala "Lords", de Roses, mentre tocaven els primers compassos de Rock around the clock, en Florenci Mauné es va sentir malament. La mà dreta li va quedar aturada damunt del teclat mentre patia una embòlia cerebral als 45 anys. L'atac li faria perdre la parla, l'escriptura i les nocions musicals. Amb una gran força de voluntat, Mauné aconseguiria al cap dels anys recuperar part d'aquestes facultats.del 22 al 23 d’agost de 1970.

Aquest 2016, es compleixen 50 anys de Tenora 66 i es per aquest motiu que els components que queden del grup, promoguts per la Montserrat Mauné, filla de l’ànima del grup, han volgut fer un replay i refrescar la memòria d’aquell temps.