Presenten la segona edició del llibre dedicat a la Cambra Agrícola de l'Empordà

2017-11-19 18:00

El llibre Cambra Agrícola de l’Empordà. Arquitectura, economia i societat, publicat a finals del 2016, treu al mercat la seva segona edició tot iniciant un nou cicle de presentacions per tot l’Empordà. El diumenge 26 de novembre es presentarà al vestíbul de la casa Cusí de la Rambla de Figueres. L'acte començarà a les 12 del migdia.

Com titulà l’historiador especialista en el món agrari Pere Bosch (El Punt Avui 17/01/2017), el llibre ens trasllada a una època en què Figueres exercia de capital agrícola de les comarques gironines. Efectivament, com molt bé analitzen els seus autors (Joan Armangué, Joan Falgueras i Albert Testart) estem davant d’un dels projectes capadavanters de la societat civil figuerenca que va ser capaç d’obrir sucursals a Girona, Hostalric, Palafrugell, Santa Coloma de Farnés i Llagostera i de nomenar delegats a Barcelona... i a Madrid. 

Es tractava d’una entitat prou transversal en els seus gestors i promotors, com es pot comprovar en un detallat recorregut per la biografia dels seus fundadors i de tots els seus directius al llarg de gairebé quatre dècades de vida. La Cambra fou, no obstant, en paraules del també historiador Pere Gifre (Revista Alberes, nº 17, 2017), una institució conservadora, defensora de la propietat, oberta a les col·laboracions d’altres i amb l’únic objectiu de fomentar el progrés agrícola. 

Tornar a fer visibles els homes de la Cambra, com expressa l’escriptor Sebastià Roig (Revista de Girona, nº 303, 2017) ,és, doncs, un dels objectius d’aquest treball. De personalitats oblidades com ara Eusebi de Puig, Lluís Mª Jordi o Carles Jordà que representaren diferents ideologies polítiques, però unides en la defensa i la promoció del progrés econòmic de la comarca impulsant, per exemple, diversos projectes d’infraestructures hidràuliques i associatives. 

Com indicà Joaquim Nadal en la presentació del llibre a Girona (Llibreria 22, 16/01/2017), l’estudi gira al voltant de l’edifici com a pretext. Efectivament, l’anàlisi de l’edifici situat a la Rambla, la història d’un edifici recordat com escriu Josep M. Bernils (Hora Nova, 13/12/2016) o com expressa expressa Santi Coll (Setmanari de l’Alt Empordà, 29/11/2016) surt a la llum l’enderroc de la Cambra Agrícola, que fou derruït al 1968 en una època en què el Modernisme no era valorat ni pel règim ni per la major part de les avantguardes artístiques, ocupa un apartat important de l’estudi ja que ens aporta també l’anàlisi del context en què es va construir per part del conegut arquitecte Josep Azemar. Aquest, amb un llenguatge molt del moment i avançat, aconseguí transmetre tota la voluntat de fer visible tot el poder econòmic d’una elit agrària comarcal, però també figuerenca, ja que l’edifici cal situar-lo en un àmbit d’embelliment urbanístic de la ciutat.

Lloc de cerca