Presenten a Girona el llibre dels 175 anys de l'Institut Ramon Muntaner de Figueres

2015-11-09 17:00

Demà dimarts a les 7 de la tarda es presentarà a l’Auditori petit de la biblioteca Carles Rahola de Girona el llibre que commemora el 175è aniversari del Ramon Muntaner de Figueres, el que va ser el primer institut de l‘Estat espanyol. 

La primera presentació es va fer el mes d’abril a la capital de l’Alt Empordà, i se’n preveuen d’altres a Barcelona i a Madrid. L’acte comptarà amb la intervenció de l’autor, Joan Ferrerós; del president de la Diputació, Pere Vila, i del director territorial d’Ensenyament de la Generalitat a Girona, Albert Bayot. L’excalcalde de Figueres i exalumne de l’institut Ramon Muntaner, Eduard Puig Vayreda, introduirà l’acte, en què també intervindran l’actual alcaldessa, Marta Felip, i el director de l’institut, Francesc Canet.

“Crònica interna del primer institut de l’Estat” explica que el centre va ser el primer sufragat en la seva totalitat amb diners públics, que no depenia de cap institució religiosa i que estava dirigit per un tècnic. És en aquest sentit que es considera el primer centre dedicat a l’ensenyament mitjà amb destí a la universitat, de tot l’Estat. El ministre d’Instrucció Pública, el comte Romanones, ho corroborava el 1920 quan, en una carta a l’alcalde de Figueres, assegurava que el Muntaner era l’institut més antic d’Espanya.

L’institut Ramon Muntaner va tenir uns orígens diferents dels de la resta de centres de l’època, cosa que el fa ben peculiar. Va ser fundat com a Colegio de Humanidades al 1839 per l’Ajuntament de Figueres i no per un Reial Decret, com ho eren tots els instituts de capital de província creats al segle XIX. Va ser dirigit per un pedagog considerat modern per l’època, González de Soto, i va erigir-se com la primera institució cultural de Figueres durant tot el segle XIX i la primera meitat del XX, i d’arreu de les comarques gironines durant els seus primers cent anys d’història.

La clau de l’èxit d’aquest centre és en bona part responsabilitat dels propis figuerencs, segons es destaca en el llibre. Van estar vinculades al centre personalitats com Joan Tutau o Josep Rubau Donadeu, als qui cal agrair la particularitat assolida per la biblioteca de l’institut, que al segle XIX i a diferència d’altres centres, comptava amb una gran quantitat d’obra d’art.

L’autor

Joan Ferrerós és catedràtic de filologia catalana i articulista. Professor del Muntaner durant més de trenta anys, també n’és exalumne, circumstància que li permet, més que explicar la història del centre, aportar la seva visió personal sobre l’institut a través d’un contingut més literari que no pas historiogràfic.

L’obra

“Crònica del primer institut de l’Estat” es divideix en set capítols. Al llarg de 411 pàgines, repassa els orígens del centre, el situa en els diferents contextos històrics i polítics pels quals ha passat i inclou els noms d’alguns professors, personal i alumnes, a banda d’una relació de persones vinculades d’alguna manera a l’institut. Exposa també les dificultats amb les quals ha topat el centre al llarg dels anys, com ara el 1845 quan l’Estat va crear els instituts com a tals, que va voler tancar el Muntaner. No se’n va sortir però encara va haver-hi nous enfrontaments amb l’Estat, que no es va fer càrrec del manteniment del centre ni en va pagar el professorat fins al 1911.

Amb el suport econòmic de la Diputació de Girona, se n’han editat un miler d’exemplars, que són a la venda per 25 euros.


 

Lloc de cerca