L'Arxiu Comarcal rep el fons personal del promotor del cinema Las Vegas Pere Subirós

2018-03-29 18:00

L’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà acaba de rebre el fons personal de Pere Subirós, l’empresari figuerenc que va ser el promotor del cinema Las Vegas, entre moltes altres iniciatives innovadores desenvolupades tant a la ciutat com a la resta de la comarca. Aquest fons, que encara no està inventariat, l’ha cedit, Gertrude Griessenberger, filla adoptiva de Subirós i resident a Figueres.

Pere Subirós Oliveras, conegut com en Fabrica, va néixer a Figueres l’abril de 1907. Era el segon de quatre germans, Eduard (1905), Emili (1909) i Jaume (1911), fills de Josep Subirós Subirós, de Rabós o Santa Llogaia del Terri (Pla de l’Estany), i Consol Oliveras Serra, de Figueres. Vivien al carrer González de Soto núm. 13 on el pare exercia la professió de venedor de llet i comerciant de vaques. Els avis paterns, Pere Subirós Oliva, de Santa Llogaia, i Francesca Subirós Rosés, de Vilamarí (Vilademuls), també s’havien traslladat a Figueres, i vivien al carrer Col·legi núm. 3.

De ben jove va destacar per les seves qualitats com a tractant de bestiar i bon negociant, i exercia comprant i venent vaques lleteres. La ramaderia fou la principal ocupació de la família, a la que es dedicaren tots els fills, a excepció del petit, que es va a posar a treballar com a dependent de comerç. Ben segur que en aquestes anades i vingudes pels masos de la comarca va conèixer la que fou la seva esposa, Mariana Portell Salleras, nascuda al mas d’en Cua de Castelló d’Empúries el maig de 1908, filla de Antonio Portell i Maria Ana Salleras. Enamorats, no es varen poder casar fins que ella no va assolir la majoria d’edat, el novembre de l’any 1929. Aleshores es traslladaren a viure al carrer Verge Maria 12 de Figueres, on ell va seguir amb el negoci de les vaques.

La seva vocació de negociant el va portar a dedicar-se també a la compra-venda de terrenys i a emprendre, l’any 1956, l’arriscat primer projecte d’urbanització del litoral empordanès, el Salatà, al terme municipal de Roses. La primera torre construïda fou la seva, on hi va començar a residir l’estiu del 1957. També hi va projectar l’edifici d’apartaments Rhodas i l’hotel Marian, així com el càmping Salatà (1960), idea que va sorgir a partir del moment en què es varen començar a instal·lar campistes amb caravanes un cop construït el muret de la platja que delimitava la urbanització. Per aquesta tasca l’any 1980 va rebre la Medalla del Mèrit Turístic que atorgava el Ministerio de Comercio y Turismo.

Altres projectes que va arribar a executar amb èxit foren, a Figueres, la urbanització de l’Horta d’en Capallera, la fàbrica lletera RAM i la CIASA, els tres amb altres socis, o la construcció del cinema Las Vegas, en un terreny de la seva propietat, inaugurat el desembre de 1964. També va comprar i renovar el balneari de Vallfogona de Riucorb (Tarragona).

Va morir a Figueres l’any 1983 a l’edat de 75 anys. Va deixar una filla, Gertrudis Griessenberger, d’origen austríac, afillada l’any 1953.

 

Lloc de cerca