L'Arxiu Comarcal digitalitza i exhibeix 12.000 pàgines de capbreus del comtat d'Empúries

L'Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà ha enllestit la digitalització i l’exhibició pública “on line” de prop de 12.000 pàgines de capbreus del comtat d’Empúries que comprenen, com a dates extremes, els anys 1394-1904. La digitalització fou feta pels mormons durant una estada de sis mesos a l’ACAE fa un parell d’anys. 

Com explica l'arxivera comarcal, Erika Serna, “el comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí al territori que, al segle IX, alguns cronistes francs denominaren Marca Hispània. S'estenia per la plana de l'Empordà i comprenia la seva franja litoral des de la serra de l'Albera fins més al sud del Ter i era limitat pels comtats de Rosselló, Besalú i Girona. A partir del segle XVII, la complexa política matrimonial i l'entroncament dels comtes amb importants cases nobiliàries de tota Espanya, van fer que l'arxiu patís un seguit de trasllats per diferents indrets de la península, fins que el 1960 es va dipositar a la Casa Pilatos de Sevilla, juntament amb un ampli conjunt d'arxius nobiliaris, formant el que es coneix com a Archivo Ducal de Medinaceli”. 

La historiadora afegeix que “tot aquest fons de tipus d'administració senyorial són els documents que formaven part de l’execució de l’administració de les rendes del comte d’Empúries per part d’un representant o administrador, el qual regularment rendia comptes dels ingressos rebuts a la central de Madrid. Aquesta col·lecció de capbreus del comtat d’Empúries i altres documents de gestió de les rendes patrimonials està format per llevadors de censos, els capbreus pròpiament i relacions d’emfiteutes. El seu abast geogràfic és bona part de la comarca”. 

A l'adreça electrònica https://cultura.gencat.cat/arxius/acae es troba el cercador de fons i documents i és on cal accedir-hi per consultar el fons. Serna assenyala, finalment, que “un capbreu és un document on hom anotava, en forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels emfiteutes o pels pagesos tenidors (podien ser de remença) als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals. Com a confessió per part dels vassalls de les rendes degudes al senyor, pot ser una bona font pel coneixement de les rendes senyorials i de l'organització de les comunitats agràries sota règim senyorial, però també pot permetre de conèixer molts aspectes de la societat agrària”.