El fons patrimonial de la família Jorda de Pont de Molins a l'Arxiu Comarcal amb documents des de 1585

2013-06-27 10:30

El fons patrimonial Jordà ja es pot consultar a la seu de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà, així com el catàleg del contingut per internet, és a dir, les deu capses arxivadores que inclouen tots els documents familiars, d’administració del patrimoni agrari i empresarial, els nombrosos plets i la correspondència que mantingué aquesta nissaga altempordanesa des del segle XVI fins a principis del segle XX, concretament entre els anys 1585 i 1910.

D’origen pagès, els Jordà evolucionaren fins a convertir-se al llarg del segle XVIII en propietaris hisendats. Un primer Ramon Jordà, propietari del mas Jordà i de les seves terres, ja al segle XIV, dóna pas a descendents sota senyoriu feudal tant del senyors dels castells de Molins i d’Hortal, com del priorat agustí de Santa Maria del Roure.

Segons explica l’arxivera comarcal, Erika Serna, “l’abundància de plets testimonia llargs litigis per nombroses raons que van des dels límits de terres de conreu amb altres pagesos fins a pagaments de censos i de dots, per l’aigua de la Muga dels seus molins fariners amb un llarg plet amb els barons de Serrahí, per construcció o modificacions de recs i rescloses o per enfrontaments per l'ús de terres comunals per pastures”.

Afegeix que “la Guerra Gran (1793-1795) i la del Francès (1808-1814), amb la seva propietat situada al camí ral de França, i amb l’experiència d’haver patit nombrosos saquejos i allotjaments forçats durant conflictes bèl·lics anteriors, els dóna l'oportunitat de sortir econòmicament reforçats, ja que aconsegueixen el contracte de proveïment de pa i farina a les tropes franceses i més endavant el monopoli de suministrament de carn a les tropes que romanen des de Barcelona a Figueres”.

Assenyala Erika que “al llarg del segle XIX la família Jordà passen a ser uns importants propietaris agrícoles i homes de negocis amb la figura de Rafael Jordà Heras, gran negociador, que engrandeix i modernitza el molí Jordà i el converteix en un dels més moderns de la comarca des d’on comercialitza farina a l’exèrcit i a nombrosos indrets, des del port de Roses. Aviat passaria a ser el primer alcalde del nou Ajuntament de Pont de Molins i tindria una primera casa a Figueres, al carrer de la Jonquera”.

Finalment l’arxivera comarcal explica que “des de la capital de l’Alt Empordà engega dos nous negocis, una fàbrica d’aiguardent a l’Aigüeta i l’explotació de dues mines de carbó, una a les Escaules i l’altra a Garriguella. Més endavant, Carles Jordà Fages (1883-1935) seria un polític important afiliat a la Lliga Regionalista, fundador i membre d’Acció Catalana (1922), president de la Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya (1931), alcalde de Barcelona accidental (1920), va fer inversions fallides en empreses vinculades a l’aviació i es va retirar amb la seva família a la casa pairal de Pont de Molins”.

 

Lloc de cerca