50 aquarel·les de Lleixà s'exposen a l'Hospital de Figueres fins el 15 de gener

2014-10-09 16:30

Daniel Lleixà ha inaugurat l’exposició «Ecorel·les. Primer cal ser embrió» que es podrà veure a l’àrea de Consultes Externes de l’Hospital de Figueres fins al 15 de gener. La col·lecció està formada per cinquanta aquarel·les plenes de simbolisme, vida i color que tenen com a punt de partida les ecografies ginecològiques. A l’acte d’inauguració hi han intervingut l’alcaldessa de la ciutat i presidenta de la Fundació Salut Empordà, Marta Felip, i el cap del Servei de Ginecologia, Josep Fulquet.

«Ecorel·les» uneix art i salut, una visió artística d’una prova diagnòstica, que alhora apropa la bellesa de la pintura a un espai sanitari i el fa més amè i amable. L’art s’entrellaça amb la vida quotidiana de l’hospital i permet gaudir-ne en un entorn poc habitual.                                    

Daniel Lleixà explica que “aquest és un treball plàstic realitzat amb tota llibertat, una visió fruit de la imaginació, de com podria formar-se la vida en el cos d’una dona”. Abans de començar la tasca creativa va estar dos dies assistint a la realització d’ecografies. Eren en blanc i negre, però precisament l’absència de colors li va donar la llibertat per abocar en l’obra el seu propi univers cromàtic, sense posar-li condicionants.

L’autor va finalitzar aquest treball dotze anys enrere, les obres van servir per il·lustrar un llibre i ara les exposa per primera vegada. “Hi ha col·leccions que necessiten més temps de reflexió que d’altres, un procés que permet que l’obra vagi madurant ella sola i transmeti tot allò que vols comunicar quan l’acabes”. Considera que ara és el moment idoni perquè aquests treballs surtin del taller i puguin motivar l’espectador.

La vida i l’obra del pintor sovint s’entrellacen, com en aquesta col·lecció, i tots els temes es desenvolupen per algun motiu, encara que tinguin els seus orígens temps enrere. La llavor d’aquesta sèrie es remunta més de trenta anys enrere, amb la primera ecografia del seu fill. “Fins aquell moment jo no havia vist mai una ecografia i vaig sentir una barreja de sorpresa i por quan vaig veure que aquell projecte de persona es bellugava”.

L’inici de la vida com l’inici d’una obra

Lleixà veu molts paral·lelismes entre l’inici d’una obra i de la vida. “Tots dos necessiten llibertat, tant per crear com per decidir. També estan acompanyats per sentiments i incerteses, perquè no saps quin acabarà essent el resultat”. El seu procés creatiu neix d’un moment d’alegria, de motivació. “De la unió entre les ganes de pintar i la il·lusió per plasmar la idea que tinc interioritzada. A partir d’aquí, l’obra es va fent sola, amb la complicitat del temps, sense pressa, molt lentament”.

Quan el pintor finalitza una col·lecció “simbòlicament” talla el cordó umbilical que l’uneix a la seva creació. A partir d’aquí “comença una nova vida i jo en sóc un espectador més. Vols que duri i compartir-la amb el màxim de públic possible”.


 

Lloc de cerca