14 museus, entre ells el de l'Emporda de Figueres, constitueixen la Xarxa de Museus d'Art de Catalunya

2014-10-16 15:00

El Conseller de Cultura, Ferran Mascarell, el President del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Miquel Roca, i els màxims representats de 13 museus d’art de Catalunya han signat avui la constitució de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya que ha de facilitar polítiques comunes de protecció, recerca i coneixement del patrimoni, la formació dels professionals dels museus del país i la col·laboració dels membres de la xarxa en la realització de projectes conjunts.

El Museu Nacional encapçala aquesta Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, integrada per la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, de Vilanova i la Geltrú; el Museu d’Art de Girona; el Museu Episcopal de Vic; Museu Diocesà i Comarcal de Solsona; el Museu del Cau Ferrat, de Sitges; el Museu de la Garrotxa, d’Olot; el Museu d'Art Jaume Morera, de Lleida; el  Museu de Lleida Diocesà i Comarcal; el Museu de l’Empordà, de Figueres; el Museu de Reus; el Museu de Valls; el Museu de Manresa i el Museu d'Art de Sabadell.

El conseller de Cultura ha afirmat durant la presentació que "estem convençuts que la gran riquesa artística dels nostres museus necessita més visibilitat. El país ha de ser conscient de la importància d'aquesta riquesa i és bo que els centres entrin en una fase de màxima cooperació. El patrimoni del MNAC és un patrimoni del conjunt del país i està a disposició del conjunt. Tenim un Museu Nacional que té l'encàrrec de construir el cànon de l'art català mitjançant els seus fons propis i també mitjançant la relació amb la resta de museus"

Els objectius principals de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya són la millora en la documentació, coneixement i accessibilitat de les seves col·leccions, i el desplegament de programes de treball conjunts, dins del respecte de la missió específica de cada museu.

La Xarxa de Museus d’Art de Catalunya desplega el previst al Pla de Museus de Catalunya, que contempla l’ordenació dels museus registrats en quatre grans “constel·lacions de centres” o xarxes temàtiques, cada una encapçalada pel museu nacional de referència i en la qual hi són tots els museus catalans de cada un dels àmbits: història de l’art, història, contemporaneïtat, i ciències naturals.

En aquest sentit, el Pla preveu que el Museu Nacional sigui el centre de capçalera d’aquesta xarxa, que articula els museus d’art de Catalunya amb un esperit de complementarietat i de col·laboració entre ells. Així queda recollit en el Pla Estratègic del Museu Nacional d’Art de Catalunya 2013-2017. El treball d’interrelació d’aquesta xarxa ha de portar a la consecució dels següents objectius: potenciar la tasca que aquests centres tenen en la dinamització cultural del seu entorn; obtenir més rendiment dels recursos amb els que compten els museus territorials; disposar d’un lideratge artístic i conceptual que els permeti incrementar el grau d’exigència i actuar com a aparador de la creació i els artistes del seu territori

Ja la Llei de Museus de 1991 establia que “cada museu nacional pot tenir diverses seccions que en depenguin, amb la qual cosa es pretén un doble objectiu: d'una banda, establir una configuració descentralitzada dels museus nacionals i, de l'altra, articular diverses xarxes temàtiques encapçalades per cada museu nacional”.

 

Lloc de cerca